Archivo de la categoría: Notícies

CATEQUESI EN FAMÍLIA I… A CASA (per fer en aquests dies de confinament) 1 IV DIUMENGE DE QUARESMA – CILCE A (oratori) .

Per fer en aquests dies de confinament

Hola famílies! des del SIC (secretariat Interdiocesà de Catequesi de Catalunya i les Illes Balears) hem pensat que, durant aquests dies que no podreu sortir a jugar al carrer, necessitareu algun recurs per continuar amb el procés catequètic que havíem començat amb els vostres fills i filles.

Es tracta d’un recurs per fer la catequesi en família, vàlid tant si els vostres fills són d’una edat o una altra ja que a casa no els podem separar per edats, adaptat a l’espai de casa, i orientat a comprendre i viure l’Evangeli del Diumenge que vindrà. Avui us fem arribar 2 recursos: el primer serà un oratori per fer a casa i el segon una catequesi per assimilar els continguts associats a aquell oratori. Tots dos recursos us els passarem en pdf i amb cada document us adjuntarem un enllaç amb un vídeo tutorial per poder dur a la pràctica amb els vostres fills cada recurs.

Podeu triar els dies que us vagin millor i, també, si voleu fer primer l’oratori o la sessió de continguts. Nosaltres intentarem enviar el més aviat possible tots dos recursos i vosaltres us organitzeu com us vagi millor. Calculem que cada sessió pot durar, més o menys, una hora per tant, el que estem proposant són recursos per fer dues hores de catequesi en família a la setmana (recomanem fer-los en dies diferents). Deixem a la vostra consideració la possibilitat de reduir o allargar l’estona que dediqueu a cada recurs ja que ningú millor que vosaltres coneix la capacitat d’atenció i aprenentatge dels vostres fills. Adapteu com millor us sembli cada recurs i tot allò que us proposem.

Anem per feina!

1. PREPAREM L’ESPAI PER A FER ORATORI

Som molt conscients que pot semblar agosarat voler dedicar un espai de casa per l’oratori però, potser podem tenir algun petit racó on hi podem posar una imatge, la Bíblia oberta, una espelmeta que encendrem quan fem pregària…

A la parròquia hi tenim molts espais i l’oratori el fem amb tots els seus elements (sagrari, catifa, bancs…) però a casa n’hi ha prou amb el fet que senzillament tinguem la Bíblia oberta i alguna imatge de la Mare de Déu, un crucifix o un la imatge del patró o patrona del nostre poble o ciutat, amb una espelmeta en un racó o moble adequat.

Millor si l’espai d’oratori pot ser fix, així ens recordem del Senyor sempre que passem per allà o ens hi acostem. Els nostres fills ens poden ajudar a triar i ambientar l’espai d’oratori.

2. JOC

 

• El cec i el pigall: omplim l’espai d’obstacles (coixins, capses, joguines…) i després tapem els ulls del nostre fill/a amb un mocador. Es tracta d’anar-lo orientant amb la veu per tal que no ensopegui i mentre es mou lliurement per l’espai. Per orientar-lo es pot fer dient: davant, darrera, dreta, esquerra… o també tocant-lo a cada espatlla (dreta/esquerra) fent un cop a l’esquena (per anar endavant) o dos (per aturar-se)

Joc de memòria:

al mateix espai amb tot ben escampat, fer observar bé on són els obstacles i després tancar el llum a veure qui sap travessar la sala sense caure ni ensopegar.

La capsa dels objectes misteriosos: dins una capsa amb tapa hi podem posar diferents objectes de casa per tal que els nostres fills/es endevinin què hi ha només amb el tacte.

La part pel tot: podem agafar la imatge de la portada d’una revista o un dibuix on hi hagi algun personatge que ells coneixen i estripar-lo en unes quantes parts, després posem totes les parts dins una bossa i les anem treien aleatòriament d’una en una a veure quantes parts necessiten per endevinar de quin personatge es tracta.

3. RELAXACIÓ

Buscarem al YouTube el següent enllaç i seguirem les pautes que ens dóna amb molta
atenció:

Us recomanem molt aquest llibre per treballar la relaxació amb els vostres fills

4. LA PREGÀRIA DEL COR

Un cop estem ben relaxats ens disposem a anar/entrar al nostre espai/racó d’oratori (que prèviament hem preparat i ambientat tan bé com hem pogut). L’entrada/anada l’hem de fer en ordre, d’un en un, sense córrer ni fer xivarri, i mostrant un respecte per l’espai que entre tots hem preparat fent una inclinació en arribar-hi. Seurem en forma d'»U» mirant cap a la imatge i la Bíblia.

Un cop hi siguem tots posarem una mica de música de relaxació amb el mòbil (no massa forta)
i ens disposarem a fer «la pregària del cor». Això es fa tancant els ulls, respirant a fons i recordant totes aquelles coses que ens han passat ens els darrers dies.

Estaria bé ajudar als infants a fer-se conscients de les emocions que els ha generat aquesta situació de confinament, el fet de no anar a l’escola, no poder sortir a jugar, no veure’s amb els amics, no poder anar a casa dels avis, preguntar-los si tenen por d’aquesta malaltia que tothom anomena…

5. ESCOLTEM LA PARAULA DE DÉU

Després d’una estona encenem l’espelma i ens disposem a escoltar què ens diu el Senyor avui. El pare o la mare es posa dret/a i llegeix de la Bíblia la següent cita: Jn 9, 1-7 (si no la tenim a mà ho podem llegir d’aquest document però no és gens recomanable) En aquell temps, Jesús veié tot passant un cec de naixement. Els deixebles li preguntaren:
«Rabí, ¿qui va pecar, que naixés cec aquest home, ell o els seus pares?» Jesús contestà:
«Això no ha estat perquè vagi pecar ni ell ni els seus pares; és perquè en ell es revelin les
obres de Déu. Mentre és de dia, jo he de treballar fent les obres del qui m’ha enviat.

La nit s’acosta, quan ningú no pot treballar. Mentre soc en el món soc la llum del món.» Dit això escopí a terra, va fer amb la saliva una mica de fang, l’estengué sobre els ulls del cec i li digué: «Ves a rentar-te a la piscina de Siloè.» Aquest nom significa ‘enviat’. Ell hi anà, s’hi rentà i tornà veient-hi.

Un cop llegit ben poc a poc i de manera que els infants ho puguin comprendre, passarem a que els infants fassin un petó al llibre de la Paraula i després deixarem la Bíblia al seu lloc. Seguidament remarcarem 3 idees principals:
1. Déu és un Pare que ens estima, no castiga mai i, quan algú emmalalteix no ho
podem interpretar com un càstig de Déu.
2. Jesús ens vol guarir i, tal i com va fer amb aquest cec de naixement, ens ajudarà
a superar les dificultats que passin les persones que es posin malaltes.
3. Jesús és Llum i ens ajuda a veure-hi perquè ens fa estimar i mirar les coses amb
fe, de manera que no podem restar indiferents (fent el cec) sinó que ens hem
d’implicar.

6. ESPAI SAGRAT

El següent pas és animar als infants a entrar a l’espai sagrat, això vol dir convidar-los a que facin la seva pregària en veu alta, sense vergonya, i que diguin allò que els surti del cor (hem de ser molt curosos en no censurar-los ni encaminar-los a que diguin allò que a nosaltres ens sembli correcte)
A la parròquia l’espai sagrat està delimitat per una catifa que només es pot trepitjar en el moment de fer aquestes pregàries, a casa feu-ho com pugueu (potser posant-se davant de la imatge amb què hem ambientat el nostre racó per exemple…)

Ens podem unir a cada intenció de pregària dient junts: «amb tot el cor us ho demanen Senyor». Els adults també hem de dir en veu alta les nostres pregàries i allò que ens hagi suscitat aquesta estona d’oratori. Això ajudarà al vostres fills i filles a valorar aquesta estona compartida en família.

7. PARENOSTRE I BENEDICCIÓ FINAL

Un cop acabades les pregàries direm junts el Parenostre i en acabar us proposem que beneïu als vostres fills. No us faci vergonya ni tampoc tingueu cap complex, podeu beneir els vostres fills i és un gest que abans els pares i les mares feien i poc a poc s’ha anat perdent.
Ho podeu fer fent una creueta al seu front o imposant-los les mans demanant a Déu que els protegeixi, els guardi sempre i els condueixi de la seva mà.
En acabar sortim de l’oratori amb el mateix ordre i la mateixa calma que hi hem entrat.

8. QUADERN DE VIDA

Us proposem, també, que animeu als vostres fills/es a escriure (no necessàriament ara, sinó quan tinguin una estona que no sàpiguen què fer… aquests dies n’hi haurà moltes d’aquestes) com s’han sentit quan heu estat junts fent oratori i com viuen la seva relació íntima i personal amb Jesús.
És com fer un diari espiritual que podem anar acompanyant per veure com creixen i van consolidant la seva relació amb el Senyor.

Recursos per preparar a casa l’Evangeli del diumenge DIUMENGE 4rt (DIUM. LAETARE)

Evangeli del proper diumenge
Diumenge IV Quaresma – A

Jn 9, 1.6-9.13-17.34-38
Lectura de l’Evangeli segons sant Joan:

En aquell temps, Jesús veié tot passant un cec de naixement.
Escopí a terra, va fer amb la saliva una mica de fang, l’estengué sobre els ulls del cec i li
digué:
«Ves a rentar-te a la piscina de Siloè». Aquest nom significa «enviat». Ell hi anà, s’hi
rentà i tornà veient-hi. La gent del veïnat i els qui l’havien vist sempre captant deien:
«No és aquell home que vèiem assegut captant?».
Uns responien:
«Sí, que és ell».
Altres deien:
«No és pas ell; és un que s’hi assembla».
Ell digué:
«Sí, que el sóc».

Dugueren als fariseus l’home que abans era cec. El dia que Jesús havia fet el fang i li
havia obert els ulls era dissabte, dia de repòs. També els fariseus li preguntaren com havia
arribat a veure-hi. Ell els digué:
«M’ha estès fang sobre els ulls, m’he rentat, i ara hi veig».
Alguns dels fariseus deien:
«Aquest home que no guarda el repòs del dissabte no pot ser de Déu».
Però altres responien:
«Com és possible que un pecador faci tals miracles?».
I es dividiren entre ells. S’adreçaren al cec altra vegada i li digueren:
«Ja que és a tu, que ell t’ha obert els ulls, tu, què en dius, d’ell?».
Ell contestà:
«Que és un profeta».
Li respongueren:
«Tot tu vas néixer en pecat i ens vols donar lliçons?».
I el van excloure de la sinagoga.

Jesús va sentir dir que l’havien exclòs de la sinagoga i, quan el trobà, li digué:
«Creus en el Fill de l’home?».
Ell respongué:
«I, qui és, Senyor, perquè hi pugui creure?».
Jesús li diu:
«Ja l’has vist: és el mateix que parla amb tu».
Li diu ell:
«Hi crec, Senyor».
I l’adorà.

(Aquesta és la forma breu prevista; la forma llarga és Jn 9,1-41)

Pregària en família
Diumenge IV Quaresma – A

En el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant. Amén.

Monició
Avui Jesús ve a portar-nos la llum. La seva llum no és una llum com les altres. La seva
llum il·lumina tot, fins i tot els tresors amagats als nostres ulls.

Evangeli
Es pot utilitzar la forma breu que es troba a la pàgina 3 (Jn 9, 1.6-9.13-17.34-38) o la forma llarga
directament de la Bíblia (Jn 9,1-41)

Pregària
Jesús és per al cec la veritable llum. Senyor, que siguis també la meva llum.
Jesús és la llum del món. Ajudeu-me a lluitar contra la meva ceguesa: la ceguesa de la
l’enveja, la ceguesa de l’odi, la ceguesa de voler sempre més, la ceguesa de donar-me tot
el que vull i tantes altres cegueses que no en sóc conscient.
Senyor, que com el cec em converteixi en llum per a tots els altres.
Que durant aquests dies que estem a casa lluitant contra aquest virus, siguem llum
d’esperança pels altres.

PARENOSTRE
Pare nostre, que esteu en el cel:
sigui santificat vostre nom;
vingui a nosaltres el vostre Regne;
faci’s la vostra voluntat, així a la terra
com es fa en el cel.
El nostre pa de cada dia, doneu-nos,
Senyor, el dia d’avui;
i perdoneu les nostres culpes, així com
nosaltres perdonem els nostres deutors;
i no permeteu que nosaltres caiguem a
la temptació,
ans deslliureu-nos de qualsevol mal.
Amén.

AVEMARIA
Déu vos salve, Maria,
plena de gràcia; el Senyor és amb Vós;
beneïda sou Vós entre totes les dones;
beneït és el fruit del vostre sant ventre,
Jesús.
Santa Maria, Mare de Déu,
pregueu per nosaltres pecadors,
ara i a l’hora de la nostra mort.
Amén.

GLÒRIA
Glòria al Pare i al Fill i a l’Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre, i pels
segles dels segles.
Amén.

¿Què és la «lectio divina»?

Molts cristians no saben com apropar-se a la Bíblia. De fet, molts se senten identificats
amb la resposta de l’eunuc etíop al diaca Felip «i com puc entendre-ho, si ningú no m’hi
ajuda?» (Ac 8,31).

Tots necessitem d’algú que ens pugui fermés accessible la Paraula, ens cal aprendre a
llegir les Escriptures. El papa Francesc, conscient d’aquesta necessitat, ens va dir en
l’exhortació apostòlica Evangelii gaudium:

«Hi ha una forma concreta d’escoltar el que el Senyor ens vol dir en la seva
Paraula i de deixar-nos transformar per l’Esperit. És el que anomenem «lectio
divina». Consisteix en la lectura de la Paraula de Déu en un moment d’oració
per permetre-li que ens il·lumini i ens renovi […]

A la presència de Déu, en una lectura reposada del text, és bo preguntar, per
exemple: «Senyor, què em diu a mi aquest text? Què vols canviar de la meva
vida amb aquest missatge? Què em molesta en aquest text? Per què això no
m’interessa?», o bé: «Què m’agrada? Què m’estimula d’aquesta Paraula? Què
m’atreu? Per què m’atreu?». Quan un intenta escoltar el Senyor, sol haver-hi
temptacions. […]
Això porta moltes persones a perdre el goig en la seva trobada amb la Paraula,
però seria oblidar que ningú no és més pacient que Déu Pare, que ningú no
comprèn i espera com Ell. Invita sempre a donar una passa més, però no
exigeix una resposta plena si encara no hem recorregut el camí que la fa
possible […]» (Extractes de la EG #152-153)

La «lectio divina» (lectura divina, en llatí) és, segurament, el mètode de reflexió i de pregària
d’un text bíblic més antic. Ve sent utilitzat pels catòlics des dels primers anys del
cristianisme…

En què consisteix el mètode?

Aquest mètode té les següents parts:

Comença invocant a l’Esperit Sant. Demana-li que t’il·lumini, que t’obri a la
comprensió de la Paraula i que t’animi a respondre amb la teva vida. I després, segueix
aquests passos:

Pas 1: Lectio / Llegeix… molt a poc a poc el text bíblic. Torna a llegir-lo. Imagina
l’escena, fixa’t en els detalls, fixa’t en el més important…
Us podeu preguntar: Què diu el text? Quina és l’experiència de fe continguda en
ell?
L’objectiu és: Comprendre la Paraula per descobrir el que Déu vol ensenyar-nos.

Pas 2: Meditatio / Medita… què et diu el Senyor en aquesta Paraula que has llegit
lentament. Rumia el text diverses vegades … Un cop hagis captat el sentit de el text,
llavors pots fer-te aquesta pregunta: què em diu aquesta Paraula a mi? Dóna-li temps al
Senyor i escolta què et vol dir. Contrasta el text amb la teva vida. Reconeixes les teves
actituds, els teus sentiments, a tu mateix… al passatge.
Us podeu preguntar: Què em diu el Senyor en aquest text?
L’objectiu és: Actualitzar la Paraula per il·luminar la nostra vida amb ella.

Pas 3: Oratio / Ora… respon-li al Senyor, a Ell que t’ha donat el seu missatge en la
Paraula meditada. L’oració és el fruit que provoca la Paraula en nosaltres, pot ser de
lloança, de súplica, d’agraïment, de penediment… Que la teva actitud sigui la de la Mare
de Déu: «Que es compleixi en mi la teva paraula» (Lc 1,18).
Us podeu preguntar: Què li dic al Senyor després d’haver-li escoltat?
L’objectiu és: Expressar el que la Paraula de Déu m’ha provocat.
Pas 4: Contemplatio / Contempla… queda’t impressionat, fascinat, en silenci, en
calma. Endinsa’t al Cor de Déu. Parla-li de cor a Cor. Gaudeix de la mirada renovada,
agraïda, alegre, esperançada que es desperta després de haver-te trobat amb la Paraula.
Us podeu preguntar: Què inspira en la meva vida la Paraula?
L’objectiu és: Admirar el misteri de Déu-Pare, el de Jesús-Fill i el de l’Esperit-Amor
per a mirar la vida des de la Paraula i convertir-me a ella.
Acaba agraint al Senyor aquest temps de trobada amb Ell… Si ha anat bé, és probable
que, a poc a poc, sentis que es va donant un pas més en la teva vida:
Pas 5: Actio / Actua… Si de veritat hi ha hagut trobada amb el Senyor, comprovaràs
que ja no es pot seguir sent el mateix; alguna cosa ha de canviar. No et quedis amb les
ganes de canviar la teva vida. Canvia-la avui! Fes un compromís realista que broti
d’aquesta trobada. Aquest és el salt a la teva nova i ressuscitada vida.

Lectio divina – Lectura Orant de la Paraula
4rt DIUMENGE DE QUARESMA (CICLE A) – DIUM. LAETARE

LA GUARICIÓ DEL CEC DE NAIXEMENT
Aquesta Lectura Orant de la Paraula es pot fer individualment i, si és possible, en família.
“Parla Senyor que el teu servent escolta” (1 Samuel 3, 10)

TEXT
Es pot utilitzar la forma breu que es troba a la pàgina 3 (Jn 9, 1.6-9.13-17.34-38) o la
forma llarga directament de la Bíblia (Jn 9,1-41).
En aquest passatge de l’Evangeli segons Sant Joan podem distingir un itinerari amb
quatre etapes: a) Trobada; b) Procés; c) Transformació; d) Compromís.
Cadascuna d’aquestes etapes la tractarem en cadascuna de les parts d’aquesta Lectura
Orant.

LECTIO – QUÈ DIU EL TEXT
a) Trobada
Jesús es troba a Jerusalem amb un cec de naixement. No és l’únic cec amb què Jesús es
troba en els evangelis. Vegem: en l’Evangeli segons Sant Mateu seran dos cecs a
Cafarnaüm (9, 27-31); en l’Evangeli segons Sant Marc serà un cec a Betsaida (8, 22-26);
i en l’Evangeli segons Sant Lluc (aquest també en Mateu i Marc) serà un cec de què
coneixem el nom, Bartimeu, i serà a Jericó (Mt 20, 29-34; Mc 10, 46-52; Lc 18, 35- 43).

Aquesta enumeració dels cecs que apareixen en els quatre evangelis té una sola pretensió:
mostrar la importància de el signe que és que Jesús torni la vista als cecs. No són
casualitat dues dades rellevants: primer, que en el capítol anterior a el del nostre passatge
Jesús afirma que és «Llum de el món» (Jn 8, 12); i segon, que el primer dels signes que
el Regne s’està fent present és que «els cecs recuperen la vista» (Mt 11, 5).

Resulta evident llegint els evangelis que a Jesús li agrada de trobar-se amb les persones,
que es fa el «trobadís» cara a cara per mantenir una relació, un diàleg en directe. Podem
recordar la trobada de l’evangeli de diumenge passat, la Samaritana, o trobades com les
de Nicodem, Zaqueu, Mateu, l’adúltera … trobades que presenten a Jesús misericòrdia
que crida des de l’amor a la conversió. En aquest sentit, és important que la nostra
lectura de la Paraula sigui una lectura creient, orant, eclesial, en clau de conversió
del cor.

Ens podem preguntar:
Com és la meva/nostra lectura de la Paraula i quina importància té a la meva
vida?
Li dono a Jesús la possibilitat de il·luminar la meva vida amb la seva Paraula?

MEDITATIO – QUÈ EM DIU DÉU
b) Procés
Jesús pren la iniciativa i convida al cec de naixement a que iniciï un procés de conversió.
Després de trobar-se amb ell i «modelar» amb les seves mans guaridores els seus ulls, li
diu «ves». L’anima a que faci un esforç, que posi de la seva part, el posa en marxa, en
camí, li demana que confiï, que iniciï un procés de fe i esperança.
Com el cec nosaltres també estem patint una greu malaltia, que en uns casos ja és malaltia
i que en altres és angoixa per la incertesa. També nosaltres estem sent acaronats per
les mans del Senyor Jesús, i ens està demanant que confiem, que caminem amb
fe pel camí de l’esperança.

Hem de fer una breu parada en el nostre itinerari per mirar bé el nostre mapa, per fer ús
de la nostra brúixola, per vigilar el no sortir-nos del camí. Que la nostra vista no ens faci
caure en la famosa típica actitud de «no sap vostè amb qui parla».
Nosaltres només som bombetes. M’explico: la bombeta per sí sola no fa llum, és més,
per sí sola no serveix per a res, resulta inútil. Però si es connecta a la xarxa transmissora
d’electricitat, llavors pot brillar i donar llum, però sense oblidar-nos que la llum no és
seva.

Així doncs, estic cridat a participar de la «corrent» de gràcia per participar de la
Llum de Crist i poder ser llum per al món.
Però els fariseus es creien que ells podien ser llum allunyats de l’amor, la misericòrdia i
la «corrent» de gràcia de Déu. Per a ells la llei de dissabte està per sobre de la misericòrdia.
Amb ulls sans prefereixen la foscor. D’ells dirà Jesús que «són cecs, guies de cecs» (Mt
15, 14).

Per descomptat que no hem de deixar que el possible fariseu que poguéssim allotjar en
nosaltres prengui les regnes de la nostra ruta. La supèrbia porta a perdre’s.
Ens podem preguntar:
Com afronto les dificultats que em vaig trobant a la meva vida?
La meva fe va acompanyada de esperança?

ORATIO – QUÈ LI DIC A DÉU

c) Transformació
El cec culmina el seu procés en una transformació que va més enllà de la seva vista física.
Gràcies a la seva docilitat als plans del Senyor, a la seva bona disposició, rebrà llum per
a la seva ànima i, fent professió de fe, dirà «crec Senyor».
Ens diu Sant Pau que és «el déu d’aquest món el que cega la ment dels incrèduls perquè
no brilli la resplendor del gloriós evangeli de Crist» (2Co 4,4).
No dec, doncs, deixar-me encegar per antivalors com la supèrbia o l’egoisme. En canvi,
¡que temps tan ben guanyat el connectar-me per mitjà de l’oració a la Llum per
demanar a Jesús que em torni la vista de l’ànima i, així, reconèixer i dir «crec
Senyor»!

Ens podem preguntar:
Alimento la meva fe de la “corrent” de gràcia mitjançant els sagraments i la
pregària?
I l’alimento de formació bíblica i catequètica entorn de la fe del nostre Credo?

CONTEMPLATIO/ACTIO – EM COMPROMETO

d) Compromís
La conversió, la transformació, em porta al compromís. En aquest passatge podem
distingir un doble compromís: primer, el compromís amb el Senyor a què «li va adorar»,
A la llum d’aquest passatge puc preguntar-me si dedico a Jesús una actitud i un
temps privilegiats. Reconèixer Jesús com a Senyor significarà que en Ell la meva vida
troba el seu veritable sentit.

A més, el compromís el porta a mantenir-veraç i coherent davant els altres, fins i tot
davant els quals es manifesten contraris i exerceixen algun tipus de pressió.
La seva professió de fe es manté davant els escèptics i manipuladors: «és un profeta!» El
que va ser cec ara és llum per al món gràcies a l’experiència de Crist i de la piscina de les
aigües de «vida nova», imatge del nostre baptisme, d’on sorgeix la nostra
fonamental vocació, la dels batejats que participen de la Llum de Crist.

Ens podem preguntar:
Dedico un temps privilegiat (i concret) a Jesús en la meva vida?
Sóc conscient de la meva vocació baptismal i, per tant, de que he sigut cridat per
Déu a ser llum per al món?

“Maria guardava totes aquestes coses i les meditava en el seu cor” (Lc 2, 19)

PER APROFUNDIR I GAUDIR MÉS
Sermó 136 de San Agustín: “La curación del ciego de nacimiento”
https://www.augustinus.it/spagnolo/discorsi/discorso_173_testo.htm

Llocs de Terra Santa: Piscina de Siloé
https://www.primeroscristianos.com/piscina-de-siloe-la-curacion-del-ciego-denacimiento/

Cançó “El ciego de nacimiento” de Javier Bru

 

Orientaciones ante la situación actual de la Conferencia Episcopal Española

“Animo, soy yo, no tengáis miedo” (Mt 14, 27)
En tiempos de tribulación el Señor sigue presente y nos acompaña con palabras de ánimo al mismo tiempo que nos envía a cuidar y alentar a quienes nos rodean. Constantemente nos saluda: “paz a vosotros”.

1.- Preocupación y responsabilidad
La emergencia sanitaria que estamos sufriendo con el coronavirus Covid-19, pone en primer plano la preocupación máxima por la gravedad de la situación creada en todos los lugares y actividades, que sigue experimentando un crecimiento exponencial.
Junto a esta razonable preocupación, deseamos indicar las medidas necesarias, algunas de carácter extraordinario, siguiendo los consejos y las decisiones que desde el Gobierno, el ministerio de Sanidad y las comunidades autonómicas se están indicando. Agradecemos la entrega generosa de tantas personas que están ayudando en esta crisis, cada cual desde su responsabilidad.

Como cristianos, queremos vivir estos momentos con toda nuestra responsabilidad ciudadana, con la solidaridad fraterna hacia las personas afectadas, y con la confianza en el Señor que en tiempos de prueba nunca nos deja de su mano, sino que sostiene nuestra esperanza y nos invita a la conversión.

Esta situación global es signo también de los vínculos que nos unen y que fundan la llamada a la solidaridad en el cuidado a las personas más débiles y necesitadas de ayuda, enfermos mayores y solos.

También hemos de disponernos a un nuevo y exigente ejercicio de fraterna solidaridad ante las consecuencias económicas y sociales que se temen como consecuencia de este problema global. Este momento de gran necesidad puede ser, esperamos, ocasión para fortalecer, entre todos, la solidaridad y el trabajo en favor de un objetivo común.

2.- Caridad activa para no exponernos al contagio ni ser cauce del contagio a otros.
Las medidas que hemos de estar dispuestos a poner en práctica han de ayudarnos a no contraer la enfermedad y así no ser la causa de que otros cercanos a nosotros se contagien.

Por ello estamos llamados a realizar esfuerzos y renuncias aunque resulten dolorosas. Especialmente los jóvenes están llamados a colaborar y dar testimonio de fraternidad.

Por ello, hacemos un llamamiento a seguir las indicaciones de los responsables de la salud para evitar el avance acelerado de la enfermedad con las medidas higiénicas y evitando contactos que faciliten el contagio. Estas recomendaciones estarán vigentes hasta que lo determinen las autoridades sanitarias y se pueden resumir en:

Aplicar medidas higiénicas como el lavado de manos frecuente con agua y jabón o con solución hidro alcohólica, taparse al toser con pañuelo desechable inmediatamente o en el pliegue del codo, así como la limpieza de superficies que hubieran podido ser salpicadas con tos o estornudos.

En cualquier caso, se recomienda evitar lugares concurridos en los que no sea posible mantener la distancia de seguridad interpersonal de, al menos, un metro.

Se recomienda salir de casa lo menos posible”.

3.- Medidas en relación a la catequesis, actividades formativas y celebración de la Iglesia
Se deben suspender las catequesis presenciales. Es importante animar a continuar la catequesis en familia para lo cual las parroquias han de ofrecer orientaciones y recursos. T

ambién se suspenden las charlas, encuentros formativos, actos de devoción, conciertos, conferencias o eventos de carácter similar en templos y dependencias diocesanas.

Mientras dure esta situación de emergencia recomendamos seguir la celebración de la Eucaristía en familia por los medios de comunicación. Debido a su vulnerabilidad, es aconsejable que las personas con enfermedades crónicas, ancianas, debilitadas o con riesgo potencial, y quienes conviven con ellas, se abstengan de acudir a la celebración de la Eucaristía. A todos se nos está recomendando salir de casa lo menos posible.

Las celebraciones habituales de la Eucaristía pueden mantenerse con la sola presencia del sacerdote y un posible pequeño grupo convocado por el celebrante. En caso de celebraciones abiertas al pueblo recomendamos evitar la concentración de personas, siguiendo las instrucciones citadas en el apartado 2. Durante este tiempo cada Obispo puede dispensar del precepto dominical a quienes no participen presencialmente en la Eucaristía por estos motivos.

Con respecto a la celebración de funerales y exequias, se recomienda que participen únicamente los familiares y personas más allegadas manteniendo las mismas prevenciones que en los apartados anteriores. Pospónganse en la medida de lo posible las demás celebraciones. Las procesiones de este tiempo han de suprimirse.

De manera extraordinaria, se recomienda recibir la comunión en la mano. Los celebrantes y quienes distribuyen la comunión y preparan los objetos litúrgicos deben extremar el cuidado en la desinfección de las manos. Debe de omitirse el rito de la paz o expresarse en un gesto que evite el contacto físico.

El sacramento del perdón podría celebrarse en espacios o ámbitos que aseguren la intimidad y la distancia de seguridad recomendada por las autoridades sanitarias. Los presbíteros estamos llamados a ofrecer medios para preparar la celebración en casa, tiempo y espacios adecuados para ofrecer la Misericordia a quien la solicite en este singular tiempo cuaresmal.

4.- Unidos en la oración. Tiempo de creatividad espiritual y pastoral
Más que nunca hemos de abrirnos a contemplar el Misterio desvelado en la Cruz gloriosa de Jesucristo. Las medidas presentes y futuras nos obligan a mantener distancias. Cultivemos la cercanía de la oración. Oremos unos por otros, por quienes están padeciendo la enfermedad, por sus familiares y amigos, por el personal sanitario, así como por quienes trabajan por la contención en la propagación del virus.

Esta situación nos convoca a una creatividad pastoral para ayudarnos unos a otros a vivir la Cuaresma y la Semana Santa de una manera nueva. Los pastores somos especialmente convocados a una nueva entrega y creatividad en la manera de acompañar al Pueblo de Dios. Como ha dicho hoy el Papa Francisco: «Que el pueblo de Dios se sienta acompañado por los pastores y el consuelo de la Palabra de Dios, los sacramentos y la oración».

En este itinerario cuaresmal, carente de algunos signos litúrgicos comunitarios y de las expresiones de la devoción popular en la calle, estamos llamados a un camino aún más arraigado en lo que sostiene la vida espiritual: la oración, el ayuno y la caridad. Que los esfuerzos realizados para contener la propagación del coronavirus se acompañen del compromiso de cada fiel para el bien mayor: el cuidado de la vida, la derrota del miedo, el triunfo de la esperanza.

Los templos pueden permanecer abiertos para la oración personal e invocar al Señor los dones de la sabiduría y fortaleza para vivir este momento.

5.- Colaboración y revisión de criterios
Mostramos nuestra disposición a colaborar responsablemente en todo lo necesario para el control de esta pandemia atendiendo a las indicaciones de las autoridades sanitarias, especialmente la concreción del estado de alarma, por lo que estos criterios podrán ser actualizados en la medida en que evolucionen los acontecimientos y surjan nuevas medidas por parte de las Administraciones públicas.

Esta es una circunstancia en la que elevar nuestra mirada al Señor desde la fragilidad del nuestra humana condición recordada el Miércoles de ceniza. En este inesperado desierto que atravesamos, se despertará una mirada a Dios y una mayor acogida y solicitud por los hermanos, especialmente por los enfermos y los más faltos de alegría y confianza.

En la oración de Laudes y Vísperas, así como en las preces de la Santa Misa, se eleven oraciones al Señor y al cuidado de la Santísima Virgen, para que nos sostengan en la esperanza a todos, alivien a los que sufren las consecuencias de este virus, mientras encomendamos al buen Dios a los fallecidos, pidiendo para ellos el eterno descanso.

Hagamos nuestra la oración que el Papa Francisco nos invita a rezar en estos momentos:

Ayúdanos, Madre del Divino Amor, a conformarnos con la voluntad del Padre y a hacer lo que nos diga Jesús, quien ha tomado sobre sí nuestros sufrimientos y ha cargado nuestros dolores para conducirnos, a través de la cruz, a la alegría de la resurrección. Bajo tu amparo nos acogemos, Santa Madre de Dios. No desoigas nuestras súplicas, que estamos en la prueba, y líbranos de todo peligro, oh Virgen gloriosa y bendita”.

Comisión Ejecutiva de la Conferencia Episcopal Española

El mensaje de esperanza de Monseñor Juan José Omella: «Dios nos ama y nos ayudará a salir de esta situación»

El presidente de la CEE y Arzobispo de Barcelona, Don Juan José Omella, transmite un mensaje de esperanza en estos momentos difíciles

El presidente de la Conferencia Episcopal Española Arzobispo de BarcelonaMonseñor Juan José Omellaha transmitido un mensaje de esperanza para los oyentes y usuarios de COPE en estos momentos difíciles, cuando la propagación del coronavirus amenaza nuestra salud. En su mensaje el presidente del organismo episcopal llama a todos a la calma.

Queridos hermanos y hermanas;

Estamos viviendo una situación de emergencia muy especial, quizá nunca vivida por nosotros. La invasión de una pandemia. El coronavirus nos ha cambiado la vida y nos ha adentrado en una situación de incertidumbre, de miedo y de cansancio. Unos, estresados por combatirlo, y otros agotados por estar encerrados en casa. Esta situación me hace pensar en los apóstoles, cuando vivieron un episodio similar de angustia, la de la barca zarandeada en medio de las aguas de TiberíadesDespiertan a Jesús, que estaba dormido, y este les dice… «Hombres de poca fe, ¿por qué dudais?» Y calmó la tempestad. 

Amigos, nos toca pasar por estos momentos difíciles. Parece que Dios está ausente o dormido. Pero no dudemos de que él nos acompaña y comparte nuestros miedos, nuestras angustias, nuestro cansancio y nuestro dolor. Él nos ama y nos ayudará a salir de esta situación como ayudó a los apóstoles a salir de la tempestad.

Pidamos insistentemente que ayude e ilumine a los médicos, científicos e investigadores a encontrar el remedio a esta pandemia. Pidamos que nos ayude a todos a ser solidarios con los que más sufren. 

Gracias a los que de una manera u otra ayudáis a apaciguar esta situación de dolor y miedo. No olvidemos que después de la tempestad llega siempre la calma. No perdamos de vista que aqui todos estamos de paso, y que después de esta vida nos espera Dios con los brazos abiertos para ofrecernos una casa y un lugar en el que no habrá ni llanto ni dolor, porque seremos felices con Él y con todos los santos. 

Y en este momento de dolor y tentación, me gustaría acabar con un hermoso consejo de Bernardo de Claraval: «Mira la estrella, invoca a María». Hermanos, que la paz del Señor esté con todos vosotros.

Comunicat de Skues

Bona nit famílies!! 🌙

Degut a les instruccions que ens han arribat des d’Acció Escolta de Catalunya, durant les pròximes dues setmanes no seguirem amb l’activitat ordinària. Per tant, fins al 30 de març no farem cau, a partir d’aquesta data valorarem de nou depenent de com estigui la situació.
Fins aviat!

Qualsevol cosa que necessiteu feu-nos-ho saber💖

CELEBRACIÓ DE LA PATRONA 2019

El passat dia 15 de setembre 2019 vam celebrar la festa de la Patrona, Mare de Déu dels Dolors, hi va participar molta gent del barri i els Grups de la Parròquia. Es va fer la Celebració en dues parts:

  • La primera part, la Celebració Eucarística, presidida per Mossen Domingo acompanyat de Mossen Wilson, rector de la Parròquia.
  • La segona part, un sopar comunitaria, amb balls i cants per part de Gran Veus i de Mujeres Solidarias.

 

 

CELEBRACIÓ DE CONFIRMACIONS

Els dies 4 i 5 de maig, la nostra Comunitat Parroquial va tenir l’alegria de celebrar els sagraments de primeres Comunions i Confirmacions.

Aquest any la nostra parròquia contava 70 nens de catequèsis i 14 catequistes.

El dia 5 ens va visitar el Cardenal Omella, Arquebisbe del nostre Arquebisbat, i va presidir la missa de les Confirmacions. Va ser un dia de alegria i de grans emociones per tots els assistents.

Mossèn Wilson

ROMERIA MONTSERRAT

El passat dissabte 18 de maig la Comunitat Parroquial va fer una peregrinació a Montserrat i una visita al Convent de les Monjes Benedictines. Va ser una oportunitat per trobar-nos tots plegats, per conèixer-nos millor, passar una estona molt agradable i contruir una Comunitat més gran i integrada. La missa va ser a les 11 hores on vam pregar tots plegat i desprès vam visitar la Moreneta.

Mossèn Wilson

Parròquia, comunitat i família

Celebració de la festa de la Patrona, i del 50è aniversari de l’ordenació de mossèn Benet

Parròquia, comunitat i família, són sinònims? Aquest és l’ambient que es respirava el dissabte dia 15 de setembre a a la Parròquia Mare de Déu dels Dolors. Una diada festiva de celebració de la vida.

Cada any celebrem aquesta festivitat, el tercer diumenge de mes, qui estengué aquesta data el papa Pius VIIè, o bé el 15 de setembre, que és la data que des del Concili Vaticà II està en vigor. Tota la comunitat de la parròquia s’implica amb una festa per a tothom, es proposa una missa general a les 19h que segueix d’un sopar de germanor i un espai de música i ball.

La Doro, una membre de la nostre comunitat, en nom del consell parroquial ens va introduir en el ambient de la festa amb aquestes paraules:

“Benvinguts al nou curs.

A la nostra Parròquia celebrem el dia de la nostra Patrona, la Mare de Déu dels Dolors i ens donem mútuament la benvinguda després d’un merescut descans, alguns a casa i altres a diversos indrets. A més, en aquesta ocasió, tenim l’alegria de compartir amb el nostre estimat Benet el seu 50è aniversari de sacerdoci. 

Sigui com sigui, tornem a trobar-nos per iniciar un curs ple d’esperances i, sobretot, ple de vida.

La vida, en general, és dinàmica, canviant. Tant, que no podem dir que hi ha vida si tot és estàtic, immòbil i petrificat.

A la Parròquia, com que és viva, li passa el mateix.

Diuen els experts que una vida amb sentit té 4 secrets:

  • Viure
  • Aprendre
  • Estimar
  • Donar-se

Això és el que volem per a tots nosaltres:

  • Viure intensament la vida parroquial i la vida com a cristians allà on treballem, amb la família, amb els amics. Qui no és conscient de la seva vida comença a morir.
  • Aprendre de les errades i dels encerts. Revisar, valorar, tornar a començar fent coses noves. Qui no aprèn comença a morir.
  • Jesús de Natzaret ens ho va deixar ben clar amb les seves paraules i , sobretot, amb el seu exemple. Qui no estima comença a morir.
  • Donar-se, deixar un llegat als altres, ser significatius. Vol dir sortir d’un mateix, transcendir. En definitiva, “existir” en funció de què no vivim sols. Tots som comunitat. Qui pretén viure sol comença a morir”.

Cada any, en iniciar el curs, fem entre tots un ram de flors. Cada una d’elles representa un grup de la parròquia. Sí, cada any fem el mateix, però les flors són cada any unes altres. Mirem-les, admirem-les. Som nosaltres.

Com viurem aquest curs? Què aprendrem? Com estimarem? Com ens donarem?En altres paraules: com viurem amb sentit la nostra vida de cristians? Els grups de la nostre comunitat son els següents:

  • Catequesi de primera comunió
  • Grup d’infants que es preparen per al bateig
  • Grup de litúrgia
  • Grup de preparació de missa familiar
  • Grup de preparació dels sagraments
  • Grup de preparació del matrimoni
  • Grup de reflexió i formació d’adults
  • Grup de reflexió
  • Pregària de Taizé
  • Comunitat de religioses
  • Esplai Xiroia
  • Agrupament Escolta Skues
  • Aula Oberta Sants
  • Grup Pastorets
  • Associació Liada nacional
  • Grup pessebrista
  • Alcohòlics Anònims
  • Grup Al-Anon
  • Grup CODA
  • Càritas
  • Orfeó de Sants
  • Despatx parroquial
  • Consell pastoral
  • Equip coordinador
  • Equip d’economia

També vam celebrar del 50è aniversari de l’ordenació de mossèn Benet, qui ha sigut 19 anys rector de la Parròquia, fins al setembre del 2017.

És així com la celebració va fer més caliu que mai, on no només la comunitat de la Parròquia Mare de Déu dels Dolors, sinó d’altres parròquies com la de Sagrat Cor de Poblenou, o Maria Auxiliadora, vam poder compartir un sopar de germanor. Un sopar com a símbol de família, de compartir, d’agermanar-nos, que anava acompanyat de música del grup català «Bufanúvols». Aquest grup acompanyava aquest ambient màgic de pau i de positivisme, del que va ressonar al llarg de tota la jornada, un dia per a celebrar la vida.

És per això que agraïm, una vegada més, poder-nos retrobar amb aquesta família i amb nosaltres mateixos, aquest inici de curs ple de festa i alegria. Agraïm a la parròquia, a totes les entitats que hi formen part, des dels més petits, la joventut, els grans. Totes aquelles persones implicades amb el que hi passa dia a dia a la parròquia, i el fer, com hem dit: Parròquia, comunitat i família.

                                                                  Mn MUHIRE WILSON